Sabies que...

... La major part del dia el nostre cervell actua de manera inconscient? (el cervell automatitza les conductes i accions que fem normalment i s'acaben realitzant de manera inconscient).

El Blog de la Natalia. Capítol 46

La Natàlia no para!! Fins i tot costa veure-la pel blog...

Ai ai, es nota que estic feliç i emocionada perquè estic escrivint tot això i segur que no enteneu res amb aquest caos... Bé, el que deia, que a part de la jefa, he estat molt ocupada perquè amb en Marc no hem parat!!

Llegeix el capítol 46. Non Stop

Corpus 2.0

Aquest cap de setmana passat es va celebrar la diada de Corpus a La Garriga (com per no saber-ho oi??) i com cada any, el poble es va omplir de flors, de gent i de calor (si, el Corpus sempre es caracteritza per fer mooolta calor o per ploure i fer córrer les catifes).

Aquest any però, les opinions sobre les catifes han estat molt variades (ja sabeu que el Corpus sempre inclou els comentaris dels que passegen pels carrers: “ai, aquesta no m’agrada tant com la de l’altre carrer” o bé, “carai, mira quines flors més maques”...). Per alguns, cada any les catifes son més maques, per a d’altres, les catifes cada cop tenen menys clavells i segurament tots tenen la raó: cada cop hi ha menys clavells (i més aquest any que estem en plena crisi!!) però això no fa que les catifes deixin de ser més maques (sobretot algunes que eren molt senzilles, amb poques flors però molt maques!). Tot i així, no podem deixar que en ocasions, la nostàlgia s’apoderi de nosaltres i ens faci recordar quan, anys enrere, els carrers s’omplien literalment de clavells i flors en comptes de pellofa o terra negra.

El que si que m’he adonat, és que aquesta any s’ha creat un abans i un després en l’evolució de les catifes cap a un nou model (digueu-me visionària), molt més modern. Si si, els creadors de les catifes les han modernitzat integrant nous materials com la taronja o introduint elements ballarins, com l’ou que balla. N’estic convençuda que a partir d’ara, les catifes de Corpus ja no tornaran a ser com sempre...